1.
feble
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deficient en força física, d'escassa capacitat per a exercir força o fer resistència, mancat de força, de vigor. És un home feble. Tenir les cames febles. Un feble suport. Deficient en caràcter, acció, expressió, mancat de força moral, d [...]
|
2.
feblement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera feble, amb feblesa. [...]
|
3.
vel·leïtat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Volició feble, inconstant. Les vel·leïtats literàries de l'adolescència. [...]
vel·leïtat
f. [LC] Volició feble, inconstant. Les vel·leïtats literàries de l'adolescència. |
4.
llumeneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum petita, feble, llunyana. Lluerna 2. llumenetes de Sant Elm Foc de Sant Elm. Pampallugues. [...]
|
5.
talcoesquist
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca esquistosa de metamorfisme general feble, constituïda essencialment de talc associat amb mica i quars. [...]
|
6.
afeblir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir feble. Tres dies de febre havien afeblit el malalt. Esdevenir feble. Els meus ossos s'afebleixen. [...]
|
7.
't
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
|
8.
fil·lita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos, físsil, amb sericita o clorita de colors variats i esclat sedós. [...]
|
9.
dèbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feble, especialment mancat de vigor o força física. El convalescent ja no estava tan dèbil. La malícia fa els homes dèbils. [...]
|
10.
falòrnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. [...]
|