Davantde mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es.
Això no obstant, se sol preferir usar la forma se perquè és més fàcil de pronunciar. Així, es diu:
se sap (millor que es sap)
se suspèn (millor que es suspèn [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
tranquil.
És un nen pàl·lid, té la pell molt blanca.
En Narcís és sord de naixement.
En canvi, generalment es fa servir estar per expressar un estat transitori. Per exemple:
En Joan està tranquil perquè se sent ben preparat per a l'examen.
Avui aquest nen està molt pàl·lid, no es troba bé.
No et sento [...]
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davantde nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
resultat d'un procés decanvi (amb estar), en general no duen un verb o un altre segons el matís de significat, sinó segons quina sigui la solució més habitual en cada parlar. Per exemple:
La porta és oberta.
La porta està oberta.
Aquest vespre la sala serà buida.
Aquest vespre la sala estarà buida [...]
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davantde nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
L'apostrofació davantde sigles i acrònims varia d'acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA).
Pronunciació sil·làbica
En el cas de les sigles i els acrònims que es [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
utilitzar la preposició per. Per exemple:
Pel maig hi vam anar tres vegades.
Finalment, també és possible introduir el nom del mes amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
Es van [...]
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.