FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matèria. Algú, abstreure's, preocupar-se intensament per la feina o la tasca que fa. Fer encongir (una roba). L'aigua embeu els teixits de llana. Encongir-se. He rentat el jersei nou de llana i s'ha embegut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els caragols s'han afluixat i ara la porta balla. Afluixar-se els nervis. Una cosa, perdre força. El vent afluixa. La pluja afluixa. La febre afluixa. Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc., cedir. Si no afluixes ell no et podrà pas aconseguir. És [...]
Tant fer el ronsa com fer el ronso són expressions normatives per expressar que algú va diferint l'execució d'alguna cosa que fa de mala gana, al costat del verb ronsejar. Així doncs, es pot dir:
Quan una tasca no el motiva, fa el ronsa fins a l'últim moment.
Quan una tasca no el motiva, fa el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què s'equipa algú, especialment el vestit, els estris. Un equip de futbolista. Grup de persones organitzat per a un objecte determinat. La tasca de revisió, la fa un equip molt nombrós. Conjunt dels jugadors d'un club o d'una altra entitat esportiva. Juga en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del pit. En quím., fer reaccionar (una substància) amb una altra per tal de provocar en la primera una transformació desitjada. Començar l'execució (d'alguna cosa). No perdem més temps i ataquem la tasca tot seguit. L'orquestra va atacar les primeres notes de la simfonia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
allò que està destinat a contenir. A la platea hi havia molts buits. Sentir un buit a l'estómac. Una persona la mort de la qual ha deixat un gran buit. La sortida d'aquest funcionari ha deixat un buit difícil d'omplir. fer el buit a una persona (o a una tasca, etc.) Fer que hom se n [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pes d'unes parts d'un edifici sobre les altres. Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat. Donar a algú càrrec de fer una cosa. Ésser algú en càrrec de fer quelcom. Cura d'una persona, d'una cosa o d'un lloc. Tenir, prendre, alguna cosa al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals, humans i de capital per tal d'obtenir béns o serveis. Equip o departament encarregat de posar al servei de l'equip de realització tot allò necessari per a la tasca productora i de gestió dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dura, ésser dur d'orella. Ésser dur a la fatiga. Poc sensible als sentiments de bondat, d'humanitat. Tenir el cor dur. ésser dur de closca Ésser d'intel·ligència obtusa. Difícil d'acomplir, que provoca un esforç penós. Una tasca dura. Un treball molt dur [...]
