Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents: 

1. Quan la forma verbal composta porta un complement directe que és un pronom feble de tercera persona (la, els i les), sol haver-hi concordança, especialment en els registres formals. Per exemple:

La proposta de redacció no l'hem acabada en el termini previst.
—On heu deixat els papers? —No els hem vistos.
—On teniu les agulles? —Les hem perdudes.

—Hi ha pomes? —Jo només n'he menjada una!

Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de. Per exemple:

La feina no l'han poguda acabar.
L'han feta venir per no res.

D'altra banda, la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.