Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: avenir o avindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és avenir.  [...]

Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.  [...]

[Se conjuga como: venir] v tr 1 [poner de acuerdo] conciliar, fer avenir. v intr 2 p fr [suceder] avenir, esdevenir-se pron. v pron 3 [ponerse de acuerdo] avenir-se. 4 [estar de acuerdo] avenir-se. No se avino, no s'hi avingué. 5 allá se las avenga que s'espavili (o s'arregli), ja s'espavilarà si [...]

esdevenidor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [reconciliar] avenir p fr, poner de acuerdo. No els podem avenir, no los podemos avenir. v pron 2 [deixar de discrepar] avenirse, ponerse de acuerdo. 3 [entendre's bé] llevarse bien, congeniar intr, entenderse, avenirse. Els dos germans grans s'avenen molt, los dos hermanos mayores se [...]

m [temps futur] porvenir, futuro. Preveure un avenir incert, prever un porvenir incierto.  [...]

V. avenir².  [...]

pell Estar ple d'orgull, de satisfacció, etc. No cabia a la pell de goig. no cabre algú al món Ésser molt superbiós. no cabre una cosa a la barretina [o no cabre una cosa al cap] No saber-se'n avenir, no poder comprendre que sigui, que s'esdevingui. Alguna cosa [...]