FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en [...]
[Se conjuga como: venir] v tr 1 [poner de acuerdo] conciliar, fer avenir. v intr 2 p fr [suceder] avenir, esdevenir-se pron. v pron 3 [ponerse de acuerdo] avenir-se. 4 [estar de acuerdo] avenir-se. No se avino, no s'hi avingué. 5 allá se las avenga que s'espavili (o s'arregli), ja s'espavilarà si [...]
v tr 1 [reconciliar] avenir p fr, poner de acuerdo. No els podem avenir, no los podemos avenir. v pron 2 [deixar de discrepar] avenirse, ponerse de acuerdo. 3 [entendre's bé] llevarse bien, congeniar intr, entenderse, avenirse. Els dos germans grans s'avenen molt, los dos hermanos mayores se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. avenir². [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pell Estar ple d'orgull, de satisfacció, etc. No cabia a la pell de goig. no cabre algú al món Ésser molt superbiós. no cabre una cosa a la barretina [o no cabre una cosa al cap] No saber-se'n avenir, no poder comprendre que sigui, que s'esdevingui. Alguna cosa [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.