FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides). cua de mico Cua de rata e). cua de moltó Herba blenera. cua de rata Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L'ull d'una mola. L'ull d'una agulla. L'ull del pany. L'ull de la clau. L'ull de l'estrep. L'ull d'una e, d'una p, d'una d. L'ull d'un pont. Els ulls d'un formatge, del pa. passar per ull Córrer més del compte la corda que llavora per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
logaritmes neperians és el nombre e. En un sistema de numeració, nombre d'unitats d'un ordre que componen una unitat de l'ordre superior. El nostre sistema de numeració té per base el nombre 10. base d'una potència Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com [...]
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (batem i no batim, interrompem i no interrompim, etc.). Per exemple:
Present d'indicatiu
debato, debats, debat, debatem, debateu, debaten
interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen
Present de subjuntiu
debati, debatis, debati [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.