Resultats de la cerca frase exacta: 60
|
1.
rude
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes. Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude. Cruent, aferrissat. Una lluita rude. Desagradable a l'oïda. [...]
rude
|
|
2.
aes rude [la]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Fragment de bronze irregular de talla i forma, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma. [...]
|
|
3.
rude
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Dit del so aspre, desagradable a l'oïda. [...]
|
|
4.
rude
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj rudo -da. [...]
|
|
5.
rude
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) toixarrut salvatge(hiperb.) aspriu tosc, mancat de polidesa. bast. Era una dona molt basta. rústec(≠ rústic). Persones rústegues, sense cap cultura. descortès grosser brusc. Un home brusc. brutal, extremament rude. angulós(caràcter) cantellóso cantellut 2 (Dit del [...]
|
|
6.
aes rude [la]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Fragment de bronze irregular de talla i forma, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma. [...]
|
|
7.
aspriu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rude, selvàtic. Un camí aspriu. Una mula aspriva. Lloc inaccessible. [...]
|
|
8.
toixarrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és rude, grosser, estúpid. Sempre anava amb una colla de beneits i toixarruts. [...]
|
|
9.
agrest -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inculte, mig salvatge. Un lloc, un paratge agrest. Mancat d'urbanitat, rude, incivil. Costums agrestos. [...]
|
|
10.
escrú -ua [pl. escrús escrues]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, rude. [...]
|
rude
1 adj. [LC] Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes.
2 adj. [LC] Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude.
3 adj. [LC] Cruent, aferrissat. Una lluita rude.
4 adj. [LC] Desagradable a l'oïda.