Resultats de la cerca frase exacta: 53
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
rompre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació de tibantor, de reserva, de retraïment, etc. rompre la crisma a algú Trencar la crisma a algú. rompre les oracions a algú Destorbar-lo, interrompre'l en mal punt. rompre un cos de gent armada Desbaratar-lo, posar-lo en derrota. rompre una llança Trencar-la pel [...]
|
|
52.
cor 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós. El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l'alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar [...]
|
|
53.
joc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
infantil, com el de trencar l'olla, les curses de sacs, etc. joc de l'oca Joc que es juga amb daus i fitxes damunt un cartó on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades, en què cada jugador mou la seva fitxa segons els números que treu a la sort, i guanya qui [...]
joc1
|
joc1
1 1 m. [LC] Acció de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia està amb el joc.
1 2 m. [LC] per ext. Tenir una persona mals jocs. No m'agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l'atzar.
1 3 [LC] ésser alguna cosa un joc per a algú No oferir-li cap dificultat.
2 1 m. [JE] [PE] [SP] Entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. Joc de botxes, de pilota. El joc de la xarranca. Jocs de cartes. Jocs de combinació, d'envit. A quin joc vols jugar?
2 2 [LC] ésser joc de poques taules Ésser cosa fàcil o sense complicacions.
2 3 [JE] [LC] joc d'atzar Joc en què únicament l'atzar decideix qui guanya i qui perd.
2 4 [JE] [LC] joc de bitlles Joc en què es planten algunes bitlles a terra contra les quals els jugadors llancen una bola de fusta o bitllot per fer-les caure.
2 5 [JE] joc de cucanya Joc popular, sobretot infantil, com el de trencar l'olla, les curses de sacs, etc.
2 6 [JE] joc de l'oca Joc que es juga amb daus i fitxes damunt un cartó on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades, en què cada jugador mou la seva fitxa segons els números que treu a la sort, i guanya qui primer arriba a la casa número 63.
2 7 [JE] joc de l'osset Joc infantil en què es tira l'osset o taba a tall de dau.
2 8 [JE] joc de la barra Joc en què es juga a tirar una barra de ferro de manera que resti clavada a terra a la major distància possible.
2 9 [JE] [LC] joc de la taba Joc de l'osset.
2 10 [LC] joc de mans Demostració d'il·lusionisme.
2 11 [LC] joc de paraules Joc amb què es juga amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons.
2 12 [JE] [LC] joc de penyores Joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el càstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carabasser és un joc de penyores.
2 13 [JE] joc de pistes Joc que consisteix a fer un recorregut seguint unes indicacions marcades prèviament. Sempre acabaven les colònies amb un joc de pistes.
2 14 [JE] [PE] joc de rol a ) Joc en el qual les persones que hi participen representen els diversos personatges d'una aventura o acció.
2 14 [PE] [PS] joc de rol b ) Tècnica educativa i terapèutica que utilitza la simulació de determinades habilitats de tipus social.
2 15 [JE] joc de taula Joc que se sol jugar al voltant d'una taula amb daus, fitxes, naips o altres elements, i en què intervenen generalment l'atzar, l'estratègia o una combinació de totes dues coses.
2 16 [LC] joc de xapes Joc en què es tiren dues monedes enlaire i qui les tira, guanya, perd o ni guanya ni perd, segons que caiguin ambdues de cara, ambdues de creu o l'una de cara i l'altra de creu.
2 17 [JE] joc del botxí Joc de l'osset.
2 18 [JE] joc del calitx Joc en què els jugadors han de fer caure amb una moneda les monedes col·locades damunt el calitx.
2 19 [LC] joc dels disbarats Joc que consisteix a formar un diàleg sense sentit lògic.
2 20 [IN] joc electrònic Joc que basa el seu funcionament en dispositius electrònics i funciona generalment de forma interactiva.
2 21 [JE] [LC] joc malabar Exercici d'habilitat i destresa en què es van llançant enlaire i tomant, de manera que no caiguin a terra, diferents boles o altres objectes.
2 22 [LC] jocs florals Certamen literari.
3 1 m. [SP] Enfrontament físic entre dos esportistes o dos equips, sotmès a unes regles determinades.
3 2 [SP] fora de joc Situació antireglamentària en què un jugador atacant de futbol, sense posseir la pilota, està més prop de la línia de gol que els defenses de l'equip contrari. Era un fora de joc claríssim i l'àrbitre no el va assenyalar.
3 3 [JE] [SP] jocs olímpics a ) A l'antiga Grècia, festes religioses, culturals i esportives que se celebraven a la ciutat d'Olímpia.
3 3 [JE] [SP] jocs olímpics b ) Sèrie de competicions esportives internacionals que se celebren cada quatre anys en una ciutat determinada.
3 4 [JE] [SP] jocs paralímpics Sèrie de competicions esportives internacionals destinades a esportistes discapacitats, que se celebren cada quatre anys a la seu d'uns jocs olímpics quan aquests ja han acabat.
4 m. [JE] [SP] En certs jocs i esports, divisió d'un partit o d'un set. Estem tres jocs a dos: me'n falta un per a guanyar el partit.
5 1 m. [JE] Conjunt dels jocs en què s'arrisquen diners. Guanyar, perdre, al joc. Una casa de joc. Posar una quantitat al joc.
5 2 [LC] en joc loc. adj. a ) En situació d'ésser utilitzat amb una finalitat determinada i en profit propi. Els interessos en joc són molts i molt importants. Posar en joc les seves influències.
5 2 [LC] en joc loc. adj. b ) En una situació crítica. La democràcia està en joc.
6 1 m. [JE] Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat. He comprat un joc d'escacs. Juguem amb dos jocs de cartes.
6 2 m. [JE] Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador. Tenir bon joc, mal joc. M'has donat un bon joc.
7 1 m. [LC] Conjunt d'objectes destinats a un mateix ús. Un joc de botons, de sivelles. El joc de cordes d'un violí. El joc de veles d'una nau.
7 2 [LC] fer joc Adir-se. Aquests dos colors no fan joc. Aquesta cadira no fa joc amb les altres.
7 3 [LC] joc de cadires Conjunt de cadires i d'altres seients destinats al moblament d'una habitació.
7 4 [LC] joc de cafè Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè.
7 5 [ED] [LC] joc de coberts Conjunt dels coberts destinats a un parament de taula, que comprèn, a més de culleres i forquilles, ganivets i altres estris. Té un joc de coberts d'acer inoxidable.
7 6 [LC] joc de llit Conjunt de peces de roba que formen el tapall i el forniment d'un llit.
7 7 [LC] joc de rems Conjunt de rems necessaris per a una embarcació.
7 8 [LC] joc de rodes En un vehicle, conjunt d'un parell de rodes amb l'eix comú a ambdues. El joc de rodes del davant.
7 9 [LC] joc de taula Conjunt de tovalles i tovallons per a parar una taula.
7 10 m. [MU] Conjunt de tubs de l'orgue que formen una sèrie completa del mateix timbre.
8 1 m. [IN] joc d'instruccions Repertori d'ordres de què disposa el llenguatge d'un ordinador o que componen un sistema de programació.
8 2 [IN] joc de caràcters Conjunt finit i ordenat de caràcters, establert com a repertori d'una certa màquina o llenguatge.
9 1 m. [LC] Manera de jugar. Té un joc molt fort. Sempre fa el mateix joc. A aquell, ja li conec el joc.
9 2 m. [LC] Manera de manejar les armes.
10 1 m. [LC] [MD] Unió de dues coses que permet que l'una es mogui amb relació a l'altra. El joc d'una clau en el pany.
10 2 m. [LC] [MD] El moviment de l'una d'aquestes coses respecte a l'altra. El joc del colze.
10 3 m. [LC] per ext. El joc de les forces que agiten el món.
10 4 [LC] fer el joc a algú Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels propòsits.
11 1 m. [LC] jocs d'aigua Moviments diversos i variats de rajos d'aigua en un brollador.
11 2 [LC] jocs de llum Reflexos mòbils d'un cos, produïts pels moviments de la llum o pels del cos.