Resultats de la cerca frase exacta: 22
|
1.
devorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs. Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora. La devorava amb la mirada [...]
ferro
|
|
2.
devorar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
devorar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Menjar un animal (la seva presa). [...]
|
|
4.
devorar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Menjar àvidament. [...]
|
|
5.
devorar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 devorar. Los lobos han devorado cuatro ovejas, els llops han devorat quatre ovelles. 2 fig [destruir] consumir, destruir, assolar, desolar. Las llamas devoraron el manuscrito, les flames van consumir el manuscrist. 3 fig [arruinar] devorar. Devoró su herencia, va devorar la seva herència. 4 [...]
|
|
6.
devorar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 devorar. Els llops han devorat quatre ovelles, los lobos han devorado cuatro ovejas. 2 [menjar àvidament] devorar. Va devorar l'esmorzar en un tres i no res, devoró su desayuno en un decir Jesús. 3 abs devorar. Com devora!, ¡cómo devora!4 fig [exhaurir, consumir] devorar, consumir. Va [...]
|
|
7.
devorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 menjar. entredevorar-se, devorar-se mútuament. 2 consumir, exhaurir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
devorament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de devorar. [...]
|
|
9.
-vor -vora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del ll. -vorus, derivat del mot vorare, 'devorar'. Ex.: lignívor, mucívora. [...]
|
|
10.
embocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), [...]
|
ferro
1 1 m. [LC] [ML] [QU] Metall de transició, blanc grisenc, mal·leable, dúctil, molt tenaç, ferromagnètic, que fàcilment es rovella en contacte amb l'aire humit, molt difós a la natura, on constitueix aproximadament el 5 % de la litosfera (símbol, Fe; nombre atòmic, 26; pes atòmic, 55,85). Ferro natiu. Ferro laminat. Un compost de ferro. Una barra de ferro. Un reixat, una porta, una barana de ferro.
1 2 [ML] ferro alfa Ferro cristal·litzat en el sistema cúbic centrat en el cos.
1 3 [AR] [ML] [QU] ferro colat Aliatge de ferro que conté més d'un 2 % de carboni i que s'empra per a fabricar objectes emmotllats.
1 4 [LC] [ML] [QU] ferro dolç a ) Ferro verge.
1 4 [LC] [ML] [QU] ferro dolç b ) Ferro que no ha estat fos.
1 5 [ML] ferro gamma Ferro cristal·litzat en el sistema cúbic centrat en les cares.
1 6 [ML] [QU] ferro verge Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.
1 7 [LC] de ferro loc. adj. a ) Tenaç, molt resistent. Músculs de ferro. Una salut de ferro.
1 7 [LC] de ferro loc. adj. b ) Dur, inflexible. Un cor de ferro. Castigar amb mà de ferro. Una voluntat de ferro.
2 1 m. [DE] [LC] Tros de ferro, peça de ferro que forma part d'una arma, d'un objecte. Un ferro roent. El ferro de la llança, de l'arada. Un ferro de destral. Els ferros d'una gàbia.
2 2 [AR] [ML] ferro vell Conjunt de ferros de rebuig.
3 1 m. [AGR] [AR] [ED] [IMI] Eina o instrument de ferro emprat en diversos oficis. Ferros de monedar. El ferro de marcar el bestiar.
3 2 m. pl. [ED] Els ferros d'arrissar o de marcar.
3 3 m. pl. [ED] [IMI] [LC] Trespeus per a tenir les olles al foc.
3 4 m. pl. [ED] [LC] pop. Fòrceps. Treure un infant amb els ferros.
3 5 m. pl. [ED] [LC] pop. Corrector dental. Fa tres mesos que porta ferros. De petit duia ferros a les dents.
3 6 [ED] [IMI] [LC] ferros del foc Ferro 3 3.
3 7 m. [IMI] Conjunt de les peces amb què es fixa la fulla d'una porta o d'una finestra als brancals o marcs d'una obertura.
4 1 m. [AGP] [TRA] En nàut., ruixó gros.
4 2 m. [TRA] Eina de ferro del calafat que serveix per a treballar el coment, ficar-hi l'estopa, etc., a cops de maçola.