Portar (una arma) a la mà movent-la amenaçadorament. L'envestí brandant l'espasa. Moure (el cap, una extremitat o una cosa) alternativament d'un costat a l'altre, amb un moviment oscil·latori. Brandar el cap. Els nois brandaven la gorra per saludar-lo. Fer tocar (una campana [...]

Fer soroll de cascavells. Una cosa que no està ben subjecta, bellugar, brandar, produint soroll. [...]

Brandar 1.  [...]

Brandar 1. Brandejant amb mà ferrenya l'espasa flamejant.  [...]

Moure's per l'aigua o per l'aire fent un moviment semblant al de remar. Les gavines vogaven damunt el port. Brandar 3. Vogar les campanes. Gronxar 1. Vogar el bressol.  [...]

. Triar la flor, la part millor, (d'alguna cosa). Estar a flor de terra, de l'aigua, etc. En esgr., fer brandar la punta de l'espasa. [...]

contestar als atacs, a les insídies, etc. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar.Netejar (el gra) de les impureses que l'acompanyen sotmetent-lo a la màquina ventadora. Brandar (una campana, una espasa, etc.). Donar (un cop). Li vaig [...]