tritllejar repicar brandar, brandejaro brandir les campanes volar, ventaro vogar les campanes llançar les campanes al vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer balancejar algú o alguna cosa. bressolar bressar brandar, brandir o brandejar gronxar sondrollar balancejar fer fer un vaivé Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 mar [remar] bogar, remar. 2 mar bogar, navegar. 3 fig volar. Les orenetes vogaven entorn del campanar, las golondrinas volaban alrededor del campanario. v tr 4 [els rems] mover. 5 [la barca] conducir, gobernar, guiar. 6 [brandar] blandir. Vogar una espasa, blandir una espada. 7 [les [...]

v tr 1 [levantar] enarborar, arborar, hissar. 2 [un arma] brandar. 3 fig esgrimir. v pron 4 [encabritarse] arborar-se, encabritar-se. 5 [enfurecerse] arborar-se, enfurir-se.  [...]

brandar. L'envestí brandant l'espasa. brandir brandejar, íd. tirar florejar, fer brandar la punta de l'espasa. manejar jugar. Juga molt bé l'espasa, el sabre, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 remar. 2 gronxar, brandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 doblegar. 2 [un arma] brandar. 3 fig [carácter] doblegar. v pron 4 doblegar-se. 5 [someterse, ceder] doblegar-se. Doblegarse a mi voluntad, doblegar-se a la meva voluntat.  [...]

1 v. tr. manipular jugar, manejar una arma. Juga molt bé l'espasa. manyuclaro manyuclejar, manejar barroerament. xapotejar, íd. potinejar, íd. manifassejar, manejar arbitràriament afers que afecten a altri. brandar, brandejaro brandir, manejar una arma, portar-la a la mà movent-la [...]

v intr 1 soplar el viento, ventar, ventear. v tr 2 [sotmetre a l'acció del vent] aventar, ventear. 3 agr [la batuda] aventar, ventear. 4 [fer aire] abanicar. 5 [el foc, etc] aventar. 6 [brandar] menear, mover. 7 [l'espasa] blandir. 8 [la campana] voltear. 9 [pegar, donar] dar, pegar, arrear [...]