Que es refereix a una sola persona o cosa. En gram., que denota una sola persona o cosa. Realització de la categoria gramatical de nombre que representa una sola entitat. Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular. És un home singular. Únic a [...]

Distingit, singular, conspicu, insigne. Homes assenyalats, famosos i de gran virtut. Un assenyalat servei. [...]

Qualitat de singular. La singularitat de la teva proposta. Allò per què quelcom és singular. Allò que és singular. Entre les singularitats de la Laia, hi ha aquells cabells tan curts que porta. [...]

D'una manera singular. [...]

D'una manera assenyalada, singular. [...]

Dependència recíproca. La interdependència del singular i el plural. [...]

Forma que revesteix l'article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N'Antoni i en Joan. N'Alemany i en Pujol. Forma que revesteix l'article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N'Aina i na Isabel. [...]

Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]

Comunitat de persones que participen d'un sentiment d'identitat col·lectiva singular, a partir d'una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. Organització política d'una comunitat amb identitat nacional [...]

De contingut exhortatiu, s'aplica a un mode de les llengües semítiques limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural. [...]