FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. Forma de tractament que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no comprendre, no incloure (algú o alguna cosa) en un nombre o en un tot, excloure'l com si no en formés part. Són tots ells lladres: no cal exceptuar-ne cap. Si exceptuem els dits noms, tots els noms masculins terminats en -s formen el plural afegint -os al singular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estimar. Mètode per a determinar la base imposable d'un impost. Estimació directa. Estimació objectiva singular. estimació estadística Recerca del valor d'un o més paràmetres d'una llei de probabilitat o de distribució d'una població a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caigut a les mans d'un particular. Els particulars tindran les mateixes prerrogatives que les entitats. Singular, individual. Sacrificar l'interès general a l'interès particular. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal. Que concerneix el detall. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la personalitat pròpia. plural exclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
home pràctic. [en la forma del femení singular, anteposat a certs noms] Gairebé completa. Els professors han denunciat la pràctica desaparició del grec dels plans d'estudi. La pràctica totalitat dels assistents va estar d'acord amb la proposta. Coneixedor de quelcom per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donació singular d'un o més drets o coses, ordenada en disposició testamentària. Allò que una generació transmet a una altra. Punt d'encreuament en què el fil de trama passa per damunt del d'ordit. Allò que hom deixa perquè no vol servir-se'n més, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit original o oficial que serveix de base, de prova o de suport d'alguna cosa. Unitat d'informació corresponent a un contingut singular. Documents diplomàtics, històrics. Documents textuals, audiovisuals, gràfics. document d'identitat Targeta on consten les dades [...]
