FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Portugal. Relatiu o pertanyent a Portugal o als seus habitants. Llengua romànica parlada a Portugal i als antics dominis portuguesos. Relatiu o pertanyent al portuguès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Brasil. Relatiu o pertanyent al Brasil o als seus habitants. Varietat del portuguès parlada al Brasil. Relatiu o pertanyent al brasiler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Algarve. Relatiu o pertanyent a l'Algarve o als seus habitants. Dialecte portuguès parlat a l'Algarve. Relatiu o pertanyent a l'algarvès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlleta que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment el que s'usa en espanyol en la ñ o en el portuguès en alguns diftongs nasals. Nota desfavorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Astúries. Relatiu o pertanyent a Astúries o als seus habitants. Llengua romànica parlada al Principat d'Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte portuguès de Bragança. Relatiu o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa. Això va passar en territori portuguès. Violació d'un territori. Territori nacional, internacional. Territori autònom. Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc. Llenguatge propi d'una època, d'un estament, de certes matèries. La llengua de la prosa. llengua d'ús Llengua col·loquial. llengua estàndard Estàndard 4. llengua literària Llengua que [...]