Les expressions Crida-li i Crida-la tenen significats diferents segons el context.
El verb cridar pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.
Quan funciona com a verb transitiu, significa invitar algú, especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar [...]
, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;
quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;
quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.
[...]
complement es reprèn amb un pronom feble quan aporta informació coneguda i es desplaça cap a la dreta o l'esquerra. Per exemple:
De tota la seva obra se'n desprèn que tingué una vida complicada.
Se'n deriva la conclusió següent, de les dades exposades.
D'això en dedueixo que no té cap intenció de venir a [...]
: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
el verb venir. Per exemple:
Aquest canvi ve determinat pel nou horari.
Finalment, hi ha casos en què també és possible fer servir el verb anar, sobretot amb el participi de verbs com precedir, envoltar, seguir, acompanyar, cobrir, etc. Per exemple:
L'espectacle anirà precedit d'un aperitiu [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.