Resultats de la cerca frase exacta: 200

Diccionari de la llengua catalana
101. pagell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos oblong i comprimit, de 20 a 40 centímetres de llargada, de dors vermell amb nombroses petites pigues blavoses, més pàl·lid als costats i amb una taca fosca a la vora superior de l'opercle, amb les dents anteriors en carda i les [...]
102. acidòfil -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta afinitat pels colorants àcids, s'aplica a les cèl·lules o a d'altres elements histològics. Cèl·lula acidòfila. Leucòcit amb uns grànuls que es tenyeixen de vermell amb colorants àcids d'anilina. Que necessita un substrat àcid per a [...]
103. fràngula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les ramnàcies, de fulles el·líptiques o ovades, petites flors verdoses i fruit en drupa, de primer vermell i després negre, que viu en bardisses i boscos humits (Rhamnus frangula). Escorça de la fràngula, de propietats purgants. [...]
104. manxiuleta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades, coriàcies i lluents, flors tubuloses, en forma de didal, d'un vermell tirant a carabassa o a bru, i fruit en càpsula, que es fa a la muntanya mediterrània (Digitalis obscura).  [...]
105. pela-roques
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels sítids, d'uns 13 centímetres de llargada, amb el plomatge de color vermell i gris fosc, que s'enfila voleiant per les parets dels penya-segats buscant aranyes i insectes en les escletxes de les roques (Tichodroma muraria). [...]
106. mataparent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l'ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte. mataparent amarg Mataparent de cama ampla, amb reticle vermell, tubs grocs i carn amarga (Boletus calopus). mataparent d [...]
107. filipèndula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les rosàcies, d'arrels primes que porten petits tubercles ovoides, fulles llargues i estretes, amb nombrosos folíols dentats, i flors abundoses, blanques o tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures de muntanya (Filipendula vulgaris).  [...]
108. magraneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
magraneta de corb Planta de la família de les cinomoriàcies, de color vermell violaci, fulles esquamiformes i inflorescència en forma de clava, que viu paràsita als sòls salins del litoral mediterrani càlid i dels subdeserts asiàtics i del nord d'Àfrica [...]
109. moixera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o el·líptiques, dentades, tomentoses i blanquinoses al revers, flors blanques, agrupades en grans corimbes, i fruit carnós, vermell, que es fa als boscos de muntanya (Sorbus aria). moixera de guilla Arbre [...]
110. magraner
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret caducifoli de la família de les punicàcies, de fulles simples, coriàcies i llustroses, flors d'un vermell viu i de calze molt coriaci, i fruits comestibles, les magranes, originari de l'Àsia sud-occidental i del Mediterrani oriental, cultivat i de vegades naturalitzat a [...]
Pàgines  11 / 20 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>