FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar imperativament (alguna cosa) en virtut del propi dret, de la pròpia autoritat, de la pròpia força. Exigir un tribut. Exigir una explicació. Fer indispensable. La seva salut exigeix que vagi a passar un mes a fora. Les circumstàncies exigeixen una decisió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir. Sotmetre's a les exigències d'algú. Habitud d'exigir molt dels altres. Una persona d'una exigència insuportable. Qualitat d'exigent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d'un poble. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Redempció personal. Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. Pagès de remença. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No responsable, a qui hom no pot exigir responsabilitat. Que obra a la lleugera, sense tenir en compte que és responsable dels seus actes. No sé si és una irresponsable o una inepta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retractar o de retractar-se. La retractació dels seus errors. Exigir una retractació. Acte pel qual algú es desdiu per escrit o verbalment d'alguna cosa que abans havia afirmat o sostingut. [...]