FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de comparèixer un actor, un músic, etc., per primera vegada davant el públic o un públic determinat. Fer el seu debut un actor. Aquella orquestra va fer el seu debut l'any passat. Acció de començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que per professió representa comèdies i altres peces de teatre. Persona que fingeix o exagera sentiments. D'aquell, no en facis cas: és un comediant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter de professió (a una activitat). Fer esdevenir (algú) professional. Esdevenir professional. Després d'uns anys d'actuar com a amateur, va decidir professionalitzar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en acció (una força), posar en joc o en ús (un mitjà d'acció), complir els deures (d'una professió, d'un càrrec, etc.). L'aigua exerceix una pressió sobre el fons del vas. Exercir sobre algú un poder tirànic. L'acció que la llum exerceix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Admirador o amant de les belles arts, especialment de la música. Persona que conrea un art o una branca del coneixement sense una preparació seriosa, no metòdicament, no per professió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el títol honorífic, els honors, d'un càrrec o d'una funció que no exerceix. President honorari. Retribució als serveis de la persona que exerceix una professió liberal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen els religiosos i les religioses. posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d'una prometença. Habitud . Aspecte general d'una planta. Aspecte general d'un cristall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d'Abraham, dels gentils. Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc [...]