FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior. Les campanes d'una església. Les campanes d'un rellotge de torre. Ventar les campanes. Repicar les campanes. A [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat més avall, més prop del fons o de la base. El nivell del mar Caspi és inferior al del mar Mediterrani. La part inferior d'una columna. El llavi inferior. A un nivell més baix quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. Aquest xicot és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer blegar-se o corbar-se a poc a poc (alguna cosa). Fer que (algú) cedeixi a poc a poc, que s'avingui a alguna cosa. Les bigues, els cabirons, les llates, etc., de sostres o de teulades, torçar-se cap avall per efecte del pes que suporten sumat al seu propi pes. El bigam comença a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vegades un poc interrompuda a la part inferior, amb setes cobertes de denticles dirigits cap avall, que s'adhereix fortament a la roba, freqüent en horts i en herbassars ruderals (Setaria verticillata). xereix miller Xereix de panícula espiciforme, amb setes cobertes de denticles, que la fan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2. menar pressa a algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se passar (quelcom) gola avall, de la boca a l'esòfag. Menjant una oliva s'ha empassat el pinyol. Empassar-se la saliva. Li costava empassar-se una píndola tan grossa. Com vols que en una hora m'empassi tot aquest llibre? empassar-se saliva Suportar en silenci, sense protestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall. Una allau de gent. Una allau de protestes. Fenomen que es produeix en un medi ionitzable sotmès a l'acció d'un camp elèctric, en presència d'electrons lliures, en què els xocs dels electrons amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda que es porta encreuada al pit d'espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, de seminarista, etc. Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció. Gorra [...]
