1 discontinu. 2 Que té discreció. reservat circumspecte amesurat prudent assenyat 3 moderat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reservat discret clos mut retret reticent taciturn quiet silenciós. Ella estava silenciosa. Ant. Xerraire. Comunicatiu. Conversador. Parlador (->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

discret(tèc.), que presenta separacions. larvat(tèc.), es diu de certes malalties intermitents i amb un desenvolupament irregular. intermitent(->) interromput Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Dit d'una persona) circumspecte discret moderat amesurat cautelós callat distant sobri en paraules 2 (Dit d'un informe, d'un document, etc.) secret confidencial Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

amesurat temperat frugal(en el menjar) ponderat sobri parc(en el parlar, en el menjar, en el beure) morigerat(en els costums) parsimoniós(en les despeses) circumspecte modest discret mòdic(preu) Ant. Immoderat. Intemperant. Exagerat. Excessiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (en l'espai) sense solució de continuïtat ininterromput sense llacunes 2 (en el temps, en la duració) incessant sense interrupció perpetu perenne inintermitent seguit. Tres dies seguits. sínoc(tèc. med.). Febre sínoca. Cp. inestroncable, crònic, inveterat Ant. Discontinu. Discret. Saltuari [...]

entenimentat judiciós sensat entenimentós reflexiu seriós formal discret considerat reposat savi. Més val boig conegut que savi per conèixer (refrany). amb sentit comú raonable enraonat Ant. Desassenyat. Desentenimentat. Arrauxat. Lleuger. Insensat. Estrabul·lat. Poca-solta. Eixelebrat. Esbojarrat [...]

circumspecte caut cautelós, prudent davant un perill probable. considerat discret(en el parlar) tocato tocat i posat, que va amb molt de compte, que es mira molt a fer les coses. mirato remirat, que és prudent en allò que fa o que diu. assenyato sensat anar amb peus de plom, ésser prudent [...]

al pap) Ant. Discret. Callat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]