El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades [...]
.
En canvi, és femení quan fa referència a les ganes de dormir. Per exemple:
No puc suportar aquesta son; necessito dormir.
Ajuda'm a fer passar la son, que he d'estar pendent d'una trucada.
[...]
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
Per fer referència a un càrrec immediatament inferior al designat pel nom al qual s'adjunta, es pot utilitzar tant el prefix sots- com el prefix sub-. Per exemple:
sotsdirector o subdirector
sotsinspectora o subinspectora
sotsdelegada o subdelegada
sotssecretari o subsecretari
Pel que fa al [...]
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
La interjecció alto! es fa servir per fer que algú es deturi en una marxa, correguda, etc., que interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l'execució d'alguna cosa. Per exemple: Us ho torno a repetir: alto!
El mot alto també és un substantiu que designa l'arrest o parada que fan els soldats [...]
Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
Fitxa
6942/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Extremadura
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és extremeny -enya
Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
Fitxa
6942/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Extremadura
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és extremeny -enya
Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents: