Resultats de la cerca bàsica: 634
|
141.
mut muda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1. muts i a la gàbia! Mutis! Que no es pronuncia, s'aplica a les lletres. La h de harmonia és muda. Sense llegenda. Un mapa mut. [...]
gent
|
|
142.
tipologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les formes de les lletres i, per extensió, de qualsevol forma gràfica. [...]
|
|
143.
influència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'influir; l'efecte. La influència de la llum sobre la creixença de les plantes. La influència de les lletres sobre la civilització. Autoritat, ascendent, que dona aquesta acció. Exercir una influència saludable. És un home de molta influència. [...]
|
|
144.
cinquanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escriu un cinquanta en xifres romanes. Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T'ho he dit més de cinquanta vegades! Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52 [...]
|
|
145.
paràgraf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb totes les línies sagnades excepte la primera. En jur., subdivisió bàsica dels articles d'un text normatiu identificada per un número escrit amb xifres aràbigues. [...]
|
|
146.
dona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a posseïdora de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Una dona de cor. Una dona de bé. Una dona de lletres, de negocis. Una dona de gust. Una dona de món. Dona dotada de les qualitats que s'atribueixen tradicionalment al sexe femení. És tota una dona [...]
|
|
147.
recórrer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'atenció, etc. He recorregut tot el diari, full per full. Passar lletres (d'una línia a l'altra) en una composició tipogràfica. [...]
|
|
148.
Abreviacions de pesseta
Font
Fitxes de l'Optimot
.
En un mateix document s'ha d'evitar barrejar les diferents abreviacions (ptes., ESP).
Finalment, cal tenir en compte que tant el símbol com l'abreviatura s'usen al costat d'una quantitat escrita en xifres. Si la quantitat apareix escrita amb lletres, aleshores cal escriure sencera la paraula [...]
|
|
149.
impressió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
omple els fons, i les il·lustracions o les lletres es distingeixen per manca d'impressió. Excitació fisiològica d'un sentit a part de la sensació desvetllada. Marca o senyal produït en la superfície d'un òrgan per la pressió exercida per un altre [...]
|
|
150.
número
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
representa un nombre. Escriviu els números i les lletres següents. Càlculs sobre una cosa. Fes números abans de demanar la hipoteca. Els números quadren. prendre el número a algú Prendre el pèl a algú. Peça, exhibició, execució, que forma [...]
|
gent
1 f. [LC] Conjunt de persones, nombre indeterminat de persones. Hi havia molta gent. Això, no ho sap encara gaire gent. I què diu la gent?
2 f. [LC] Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona gent. Mala gent. Són gent pobra. La gent de lletres.
3 [LC] gent de mar Mariners, pescadors.
4 [LC] gent de ploma Gent la professió de la qual és o implica escriure.
5 [LC] gent del Camp gent del llamp Gent del Camp de Tarragona.
6 [LC] la meva gent Les persones de la meva família, les que estan sota les meves ordres.