f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6mar [agujero] via d'aigua. 7mar [flujo o reflujo] marea. 8mar corrent m [marí], correntia. 9pl [de un diamante] aigües. 10pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11plmar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell. 13agua abajo (o aguas abajo) aigua avall. 14agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt. 15agua artesiana aigua artesiana. 16agua bendita aigua beneita (o lustral). 17agua blanda aigua blana. 18agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua). 19agua de azahar (o de nafa) aiguanaf. 20agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls. 21agua de cal aigua de calç. 22agua de Colonia aigua de Colònia. 23agua de fregar aigua dels plats. 24agua de lejía lleixiu. 25agua delgada aigua blana. 26agua de limón llimonada. 27agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja. 28agua de manantial aigua de font (o de pou). 29agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia. 30agua de rosas aigua-ros, aigua de roses. 31agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència. 32agua dulce aigua dolça. 33agua estancada aigua moixa (o morta). 34agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort. 35agua mineral aigua mineral. 36agua natural aigua natural (o de l'aixeta). 37agua nieve aiguaneu. 38agua oxigenada aigua oxigenada. 39agua pasada no mueve molinofig d'aigua passada molí no en mou. 40agua pesada aigua pesant. 41agua potable aigua potable. 42agua que no has de beber, déjala correrfig olla que no has de menjar, deixa-la cremar. 43agua regia aigua règia. 44agua sal aigua-sal, salmorra. 45agua salobre aigua salabrosa. 46aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa. 47aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar. 48aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals. 49aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar. 50aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització). 51aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos. 52aguas menores orins, pixats, aigua. 53aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa). 54aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura). 55aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres. 56aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals). 57aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja. 58agua termal (o aguas termales) aigua termal. 59¡agua va!fig ep!, alerta!, compte! 60agua viva [corriente] aigua viva (o corrent). 61aguas vivas aigua viva (o corrent). 62aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva. 63ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64¡al agua! a l'aigua! 65bailar el agua a alguienfig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66bañarse en agua de rosasfig fregar-se les mans. 67claro como el aguafig més clar que l'aigua. 68como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69como quien se bebe un vaso de aguafam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74echar agua al vinofig aigualir, descafeïnar. 75echar agua en el marfig tirar aigua a mar. 76echar el agua batejar. 77echarse al aguafig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78es agua sucia [café] és aigüeroles. 79esperar como agua de mayo esperar amb candeletes. 80estar con el agua al cuellofig estar amb l'aigua fins al coll. 81estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor]. 82esto es agua pasadafig això ja està dat i beneït. 83hacer aguamar [una embarcación] fer aigües. 84hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre. 85hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam. 86hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca. 87irse al aguafig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll. 88llevar el agua a su molinofig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí. 89meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se. 90nadar (o estar) entre dos aguasfig nedar entre dues aigües. 91no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua. 93romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94sacar agua de las piedrasfig i fam de les pedres treure'n pans. 95sin decir agua vafam sense avisar. 96sin decir agua vafam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua. 99tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües. 100venir como agua de mayofam venir a bon punt. 101volver las aguas por donde solían irfig tornar al seu curs normal.