FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar una gran impaciència, una forta irritació. Tot ho feia per sangcremar aquell desgraciat. Sentir una gran impaciència, una forta irritació. L'espera em sangcremava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oprimir; l'efecte. Un poble que viu en l'opressió. Alliberar-se un poble de l'opressió estrangera. Sentir una opressió al pit, a l'estómac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als sentits, a la facultat de sentir. La vida sensitiva. La facultat sensitiva. Capaç de rebre o de transmetre una sensació. Que té sensibilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (un receptor) en sintonia amb un emissor. Coincidir en la manera de pensar o de sentir. Fa poc que ens coneixem però vam sintonitzar de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contemplar, considerar, amb admiració. Admirar la bellesa d'una dona. Sentir admiració (per algú o alguna cosa). Cal admirar els grans homes. Tots admiràvem el seu talent extraordinari. Alguna cosa, produir admiració, sorpresa (a algú). La seva bellesa admirava a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar, posar en sentit vertical. Redreçar el cos. Estava moix i abatut; però, en sentir aquelles paraules, va alzinar-se. Un cavall, posar-se dret alçant les potes de davant. [...]
