Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels escorpènids, que fa fins a 52 cm de llargària,amb apèndixs dèrmics i crestes òssies, ulls grossos i voluminosos, la part inferior del cap escatosa, de color vermell, amb l'abdomen groc marronós i el dors i els flancs puntejats de [...]
Peix de l'ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, una espina verinosa a la primera aleta dorsal i l'aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 60 cm de llarg, amb la closca tant o més ampla que llarga i de color gris marronós o oliva fosc, amb ratlles borroses i 4 plaques inframarginals a cada costat amb un porus glandular al marge posterior de cada placa [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels dermoquèlids, amb una closca que pot fer fins a 180 cm de llarg, sense plaques, amb una gruixuda pell coriàcia de colors foscos, sovint negra amb taques clares, que al dors està replegada formant entre 5 i 7 crestes en disposició longitudinal que [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 30 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, els joves de color gris rosat i els adults de color gris marronós amb taques més o menys visibles i ordenades en sèries longitudinals [...]
Peix de l'ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, que fa fins a 1,3 m de llargària, de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l'aleta anal i als lòbuls de l'aleta caudal [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cap allargat i pla, la cua llarga i fina de la punta, i el dors de color gris, marró clar, verd viu o verd oliva, amb taques clares i fosques, sovint amb un [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca bombada que pot fer fins a 20 cm de llarg, amb l'espatllera de color groc o oliva, amb taques negres disposades irregulament sobre les plaques, amb una placa supracaudal dividida en dues plaques diferents corbades en [...]
Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat. [...]
Amfibi anur de la família dels hílids, semblant a la granota, de cos més esvelt i potes llargues i primes, que habita en llocs humits, sovint en grups nombrosos. [...]