71.
Bages de Rosselló
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
diferenciar el poble de la comarca del Bages. [...]
|
72.
prova
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. comprovant, document que serveix per a provar quelcom. justificació. La justificació d'un pagament. criteri de veritat(terme pres de la filosofia escolàstica i, mediatament, de la doctrina dels estoics), característica per a diferenciar el ver del fals. Per a molts, la Bíblia és criteri de [...]
1 Acció de provar. provança o provació assaig. Fer assaig d'una màquina. verificació experimentació contraprova, segona prova que hom fa per verificar la primera. test, terme de psicologia. tast, prova d'un aliment o una beguda. examen (oral o escrit), prova a què hom sotmet un candidat a l'escola, a un càrrec, etc. provatura (d'una cosa) (En el sentit d'emprovar un vestit prova és barbarisme. El mot català és emprova.) 2 Allò que serveix per a provar o establir la veritat. demostració (→) argument raó testimoniatge o testimoniança semiprova o prova semiplena, prova imperfecta. comprovant, document que serveix per a provar quelcom. justificació. La justificació d'un pagament. criteri de veritat (terme pres de la filosofia escolàstica i, mediatament, de la doctrina dels estoics), característica per a diferenciar el ver del fals. Per a molts, la Bíblia és criteri de veritat. 3 Prova d'impremta. galerada, prova del text compost abans de fer la compaginació. compaginada o paginada, prova d'impremta d'un full ja compaginat. ozalid, prova d'un fotolit per a òfset. 4 A prova: A tast. Posar a prova: Esprovar. → provar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
73.
Argelers
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
ja que no correspon ni en l'aspecte històric ni geogràfic. Com «sur-Mer» en francès, sembla que s'ha afegit per diferenciar la població dels altres Argelès francesos; i en el cas català, per no quedar amb el macrotopònim sol. Veg. els altres casos de Salses (nota 7) i d'Arles. Portells, cala o ansa [...]
|
74.
Ús de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
abreviacions cal conèixer el tipus de persona a qui va adreçat
el text. S'ha de diferenciar si es tracta d'una persona que pot compartir els coneixe-
ments del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que,
per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a [...]
|
75.
Noms referits a éssers animats. Noms propis de persona
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom propi, en general, serveix per distingir els diferents elements d'una mateixa
classe, espècie o gènere. Així, els noms propis de persona permeten determinar el
subjecte a què fan referència, ja que la seva única finalitat és diferenciar el referent (la
persona) de la resta.
En aquest apartat [...]
|
76.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, y, gramaticalmente, no pasaría nada; se sentiría en algunos casos la necesidad de diferenciar una designación aplicada a un caso particular cuando esa misma designación tiene valor genérico, pero ese mismo caso se da continuadamente sin que se recurra a la mayúscula para resolverlo; es uno de los [...]
|