FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit. d'incògnit No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d'incògnit. En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc. El rei resideix a la capital. El fill gran té el seu domicili a Tarragona, però resideix sis mesos a Castelló. En ell resideix la suprema autoritat. Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció. Els bisbes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai públic rectangular, trapezial, quadrat o circular, sense edificar, situat a l'interior d'una població. La plaça del Rei, de Catalunya. Mercat 2 1 . Anar a plaça. plaça de bous [o plaça de toros] Clos rodó voltat de grades, on es fan les corregudes de bous [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A Grècia i a Roma, missatger encarregat de portar les ordres del príncep, de fer les proclames a les assemblees i de declarar la guerra. A l'edat mitjana, oficial d'armes, de categoria intermèdia entre el rei d'armes i el porsavant, encarregat d'examinar els escuts dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l'ha fet noble. Era de família noble. Persona noble. Els nobles de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d'alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici. Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d'Espanya. Els enemics del tron. Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes anàleg a la bescambrilla, en què als punts que representen les pedres guanyades per un jugador s'afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll i pel fet de guanyar la darrera basa. En el joc del tuti, reunió dels quatre reis o dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi concedit als grans d'Espanya i als consellers de Barcelona de restar amb el cap cobert davant el rei. Cerimònia amb la qual els grans d'Espanya prenen possessió de llur dignitat cobrint-se el cap davant el rei per primera vegada. Bany de xocolata o d'altres productes amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acordar (honors, dignitats). Els honors que li han estat deferits. El rei li deferí el comandament de l'exèrcit. Sotmetre a la determinació d'altri, a una jurisdicció. L'examen d'aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors. Deixar, atribuir (l [...]
