FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar la resistència o l'esforç en una empresa. Ara ja no pots claudicar, has de continuar endavant amb la teva carrera. Faltar al deure o als propis principis. Coixejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar mancant al deure (un lloc, un partit, una causa, etc.). En Joan ha desertat els estudis. Són molts els qui deserten del partit. Un soldat, abandonar les files sense permís. Va desertar durant els combats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d'un deure, de quelcom que és considerat més important. Casant-la amb aquell, ha sacrificat la filla. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, la seva salut. No va dubtar a sacrificar-se per la pàtria. Endurar privacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l'edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure. Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer (d'un compte) allò que resta a pagar, pagar (un compte). Saldem comptes. Liquidar d'un compte (la diferència entre el deure i l'haver). Salda'm els dos mil euros i quedem entesos. Vendre amb rebaixa (una mercaderia) per esgotar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre, especialment en litúrgia. imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap. Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què es veu pròxima la fi. El procés de selecció dels candidats entra en la recta final. Que té l'eix perpendicular a la base. Un cilindre, un prisma, recte. Un paral·lelepípede recte és rectangular. Que no es desvia del deure, de la justícia. És un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de responsable. La responsabilitat dels ministres. Capacitat de respondre d'alguna cosa, de garantir la realització d'una tasca, el compliment d'un deure, de donar-ne raó. Assumir la responsabilitat d'una cosa. Responsabilitat jurídica. responsabilitat administrativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. seguir la línia recta [o seguir la línia del deure] No separar-se de la regla, del deure. Continuar 2 1. La vida segueix. Continuar 2 2. Seguim creient que és el teu deure. No cal que el renyis, seguirà fent la seva. Continuar 3. Si seguim així, no ho podrem resistir. El [...]
