FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d'un tractat. Impost. Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels costums). Certes doctrines corrompen els costums. Corrompre el gust del públic. Costums que s'han corromput. Desviar (algú) de la rectitud, del deure. Mala gent que corromp els joves. Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir. Corrompre un jutge amb diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre o perdonar; l'efecte. La remissió dels pecats. La remissió d'un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d'un deute. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d'altri. Indicació amb què es remet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligació, un deure, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. No pensar (en algú o en alguna cosa) per negligència. Oblidar algú el seu deure. No recordar-se d'algú o d'alguna cosa. S'oblidaren de l'idioma nadiu. Al llit, hom s'oblida de tot. M'he oblidat de dir-t'ho. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici, funcions, de qui té el deure d'executar alguna cosa de noble i elevat. El ministeri del sacerdoci. El ministeri de la justícia. El ministeri de l'educador. ministeri fiscal [o ministeri públic] Institució que promou l'acció de la justícia en defensa de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dos quilòmetres per a la meta. sens falta Sens mancar-hi, indefectiblement. Heu de venir sens falta. Fet de mancar a un deure, a una obligació, a una regla. Cometre una falta contra el reglament. Perdonar una falta. Estar algú en falta. Una falta d'ortografia. Una falta d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Donar la llibertat a un esclau. Lluitar per la llibertat d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguns dies, sovint per sacerdots d'una altra localitat. Obra o funció particular encomanada a algú o que hom considera com un deure íntim. Aquesta no és la missió del mestre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva ambició. Són uns esclaus del deure. S'havia convertit en una esclava de la feina. Que requereix dedicació gairebé exclusiva. Aquest negoci és molt esclau. Argolla d'or, de plata o d'altre metall que les dones [...]
