relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat [...]
L'expressió casa meva (o casa meua), tot i que es fa servir sense determinant i amb el possessiu al darrere del nom, té un significat específic: 'la casa on visc, on m'estic' i pot aparèixer en posició de subjecte, atribut o complement verbal. Per exemple:
Casa teva és més gran.
Casa nostra és [...]
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:
Per part d'ella, l'assumpte queda tancat.
Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:
Gol per part del Barça [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
alguna cosa'. Per exemple:
El meu fill entén molt d'animals.
El meu fill entén molt en animals.
Malgrat que aquest complement es pot construir amb les preposicions en o de, quan se'n fa la pronominalització només és possible fer servir el pronom hi, i no és possible fer la pronominalització amb en [...]
'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3d)
[...]
a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]