1.
cos 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -ossos] 1 anat cuerpo. El cos humà, el cuerpo humano. 2 [persona] cuerpo. Separació de cossos i de béns, separación de cuerpos y de bienes. 3 [cadàver] cuerpo, cadáver. Vetllar el cos, velar el cuerpo. 4 [persona sense el cap] cuerpo, tronco. 5 [d'un vestit] cuerpo. Un vestit de cos llis i [...]
m [pl: -ossos] 1 anat cuerpo. El cos humà, el cuerpo humano. 2 [persona] cuerpo. Separació de cossos i de béns, separación de cuerpos y de bienes. 3 [cadàver] cuerpo, cadáver. Vetllar el cos, velar el cuerpo. 4 [persona sense el cap] cuerpo, tronco. 5 [d'un vestit] cuerpo. Un vestit de cos llis i mànigues ratllades, un vestido de cuerpo liso y mangas rayadas. 6 [part principal] cuerpo. El cos d'un llibre, d'un edifici, el cuerpo de un libro, de un edificio. 7 fís [substància material] cuerpo. El xoc de dos cossos elàstics, el choque de dos cuerpos elásticos. 8 [consistència] cuerpo. Aquesta roba no té cos, esta ropa no tiene cuerpo. 9 geom cuerpo. 10 [organisme, etc] cuerpo. El cos diplomàtic, el cuerpo diplomático. 11 gràf [d'una lletra] cuerpo. 12 mil cuerpo. Cos d'artilleria, cuerpo de artillería. 13 mat cuerpo. 14 heràld cuerpo, divisa f. 15 anar en cos de camisa ir en mangas de camisa. 16 buscar el cos fig [provocar] buscar las cosquillas (o las pulgas). 17 corbar el cos fig [humiliar-se] doblar el espinazo. 18 cos a (o per) cos cuerpo a cuerpo. Un combat cos a cos, un combate cuerpo a cuerpo. 19 cos callós anat cuerpo calloso. 20 cos cavernós anat cuerpo cavernoso. 21 cos ciliar anat cuerpo ciliar. 22 cos compost quím compuesto, cuerpo compuesto. 23 cos del ballet teatr cuerpo de baile. 24 cos del delicte cuerpo del delito. 25 cos legal dr [col·lecció de lleis] cuerpo legal (o de leyes). 26 cos místic crist cuerpo místico. 27 cos mort mar [obra morta] cuerpo muerto. 28 de cos present [cadàver] de cuerpo presente. 29 en cos i ànima en cuerpo y alma. 30 ésser com un cos sense ànima fig i fam ser un cuerpo sin alma. 31 fer (o anar) de cos [defecar] hacer de cuerpo, hacer de vientre. 32 prendre cos tomar (o cobrar) cuerpo, tomar consistencia. 33 tenir cos [un vi] tener cuerpo. |
2.
cos 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -óssos] 1 [cursa] carrera f. Cos de sacs, carrera de sacos. 2 [lloc] coso. 3 hist [cors] corso. [...]
|
3.
macerar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 macerar. 2 [mortificar el cos] macerar. v pron 3 [el cos] macerarse. [...]
|
4.
correbou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [cos de bous] encierro. [...]
|
5.
gendarmeria
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [cos i caserna] gendarmería. [...]
|
6.
corporificar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [donar cos] corporificar. Corporificar el mercuri, corporificar el mercurio. Corporificar una idea, corporificar una idea. v pron 2 [prendre cos] corporificarse. [...]
|
7.
extremitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 extremidad. 2 [del cos] extremidad. [...]
|
8.
gangrenar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron med [una part del cos] gangrenarse. [...]
|
9.
soma
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat [cos] soma. 2 biol soma. [...]
|
10.
alabarder
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [soldat] alabardero. 2 pl [cos de guàrdia] alabarderos. [...]
|