FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parentiu, per matrimoni, d'un cònjuge amb els parents de l'altre cònjuge. En dret canònic, impediment diriment que resulta del parentiu d'afinitat en línia directa. afinitat espiritual Parentiu espiritual entre els padrins i el fillol. Parentiu, proximitat o acostament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té afinitat amb una altra cosa. La meva idea és molt afí a la teva. Matèries afins. Contigu. Camps afins. Propietats afins. Parent per afinitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen els àtoms de cedir o de guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d'ionització i per llur afinitat electrònica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
informació resumida d'un organisme, d'una activitat, d'un programa, etc. Conjunt de tres poemes o tres obres literàries que tenen una afinitat, un lligam temàtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té afinitat pels electrons. Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant, que és el que els forneix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència de l'ésser humà, d'un ésser organitzat, a cercar allò que satisfà les seves inclinacions naturals, les necessitats del seu organisme. Gana 2. En els objectes inanimats, afinitat natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una gran afinitat per l'eosina. Cèl·lula o element histològic que és tenyit fàcilment amb eosina. Leucòcit polinuclear amb granulacions citoplasmàtiques grosses que es tenyeixen amb els colorants àcids, com ara l'eosina. [...]