281.
terciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ladear una cosa] esbiaixar. 2 [la capa] tirar-se a l'espatlla. 3 mil [el arma] tercejar, posar en banda. 4 [dividir] tercejar. 5 equilibrar. Terciar los fardos de un carro, equilibrar els fardells d'un carro. 6 agr [dar la tercera labor] terçar, tercejar, remagencar. 7 [una planta] arranar [...]
|
282.
múscul deltoide
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Múscul de l'espatlla que abraça en forma de semicon buit l'articulació escapulohumeral. S'insereix per dalt en la meitat externa de la vora anterior de la clavícula, en la vora externa de l'acromi i en la vora posterior de l'espina de l'omòplat, i per baix en la impressió deltoidal de l'húmer. És [...]
|
283.
cochino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj i m i f 1 fig i fam porc -a, marrà -ana. adj fig i fam 2 merda de, cony de. Este cochino teléfono siempre se estropea, aquesta merda de telèfon sempre s'espatlla. 3 fastigós -osa. Hace un tiempo cochino, fa un temps fastigós. 4 maleït -ïda. ¡Este cochino dinero!, aquests maleïts diners!m 5 [...]
|
284.
posició
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Situació del fetus en la pelvis materna, determinada per la relació entre un punt arbitrari fetal, anomenat punt de direcció o de referència (occípit, mentó, front, sacre i espatlla) i un punt arbitrari de la mare que coincideix amb els extrems dels diàmetres oblics, dret i esquerre, i transvers de [...]
|
285.
alforja
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
beaces, alforja petita que porten a l'espatlla els mendicants, pastors, etc. bessac, alforja de cuir. trossa(ant.), alforges o bossa de viatge (Alc.). sarró, bossa de pell que usen els pastors per a portar el menjar. bossa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
adj fam 1 desnudo -da, como su madre le echó al mundo. 2 en conill en pelotas, en porreta, en cueros (o en cueros vivos). m 3 gastr [de vedella, de bou] morcillo. 4 zool [Oryctolagus cuniculus] conejo. 5 conill de bosc (o boscà, o fer, o de camp) zool conejo de campo (o de monte). 6 conill porquí (o conill [o conillet] d'Índies, o conill de rata) zool [Cavia sp] conejillo de Indias, cobaya. 7 conill d'angora zool conejo de angora. 8 conill de la campana gastr [de vedella, de bou] brazuelo. 9 conill de la cuixa gastr [conill] morcillo. 10 conill de l'espatlla gastr [de vedella, de bou] morcillo. f 11 zool [femella del conill] coneja. 12 fig i fam [dona molt fecunda] coneja. |
286.
conill
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
porquí (o conill [o conillet] d'Índies, o conill de rata) zool [Cavia sp] conejillo de Indias, cobaya. 7 conill d'angora zool conejo de angora. 8 conill de la campana gastr [de vedella, de bou] brazuelo. 9 conill de la cuixa gastr [conill] morcillo. 10 conill de l'espatlla gastr [de vedella, de bou [...]
|
287.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡descansen! mil descanseu!v tr 10 [apoyar] reclinar, recolzar. Descansa tu cabeza sobre mi hombro, reclina el teu cap sobre la meva espatlla. 11 [ayudar] descansar. Tiene un secretario que lo descansa mucho, té un secretari que el descansa molt. 12 mil descansar. ¡Descansen armas!, descanseu armes! [...]
|
288.
radiografia anteroposterior i en Y de l'escàpula
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
289.
eixut
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 assecat sec ressec secaner, de mena eixut. Les costelles de porc són sempre secaneres, a diferència de l'espatlla. de secào secaner, dit d'un terreny que no és de regadiu. A la seva propietat hi havia terres secaneres i de regadiu. secallós, dit d'un fruït, rama, etc., a mig assecar-se [...]
|
290.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arma [ante el Santísimo] retre armes. 33 rendir las armas [rendirse] retre les armes. 34 ¡sobre el hombro, arma! mil sobre l'espatlla, arma!35 sobre las armas sobre les armes. 36 ¡tercien armas! mil tercegeu armes!37 tocar arma (o a arma) tocar a armes (o a les armes). 38 tomar armas (o las armas [...]
|