Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als [...]

Resistir obstinadament a qui hom ha d'obeir. [...]

Fer jocs (al toro) amb la capa. Resistir (un temporal) navegant a la capa. [...]

Manca de tolerància. Intolerància religiosa. Impossibilitat de suportar o de resistir un aliment o un medicament. [...]

Que hom no pot resistir. Una atracció irresistible. Un atac irresistible. Molt atractiu, seductor. Un home irresistible. [...]

Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]

Preparat per a resistir l'explosió de les mines. L'exèrcit presentà un nou carro antimines comandat a distància. [...]

Algú, cedir a una cosa a la qual no pot resistir més. Sucumbir a la fatiga. Sucumbir a la temptació. Morir 1 1.  [...]

Qualitat de flac, manca de força, de vigor, per a resistir. Flaquedat de cames. Flaquedat de caràcter. La flaquedat de les raons que al·legava. Flaquedat de cap. [...]

Exercir una reacció, esforçar-se a resistir a una acció. Respondre a un estímul. Experimentar un canvi sota l'acció d'un reactiu. Prendre part en una reacció química. [...]