FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raqueta ovalada, amb les cordes poc tibants, utilitzada en un joc de pilota basc. Modalitat de joc de pilota que es disputa en un trinquet fent servir el xare i en partits per parelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble basc preromà establert al territori de l'actual Navarra, a l'extrem nord-est de Guipúscoa i en unes petites contrades de La Rioja i l'alt Aragó. Relatiu o pertanyent als vascons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Complement instrumental. Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc o el sànscrit, indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb. Cas instrumental. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gramàtica del basc. gramàtica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars. Text que recull la descripció d'una llengua. He comprat una gramàtica del txec. Teoria o model d'anàlisi de l'estructura de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
canal. Fer provenir (una cosa) d'un origen, d'una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí. Tenir l'origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D'aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l'estómac. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una manera que no té cap ni peus. ordre dels mots Ordre gramatical habitual amb què es disposen els mots o els constituents d'una frase en una llengua determinada. L'ordre dels mots del basc és subjecte-objecte-verb. Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i [...]
Autònoma de Catalunya
Ciutat Autònoma de Ceuta
Comunitat Autònoma d'Extremadura
Comunitat Autònoma de Galícia
Comunitat de Madrid
Ciutat Autònoma de Melilla
Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Comunitat Foral de Navarra
Comunitat Autònoma del País Basc
Comunitat Autònoma de La Rioja
Comunitat [...]
Fitxa
298/2Darrera versió: 25.07.2023
Títol
Comunitats autònomes de l'Estat espanyol
Resposta
Comunitat Autònoma d'Andalusia Comunitat Autònoma d'Aragó Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries Comunitat Autònoma de les Illes Balears Comunitat Autònoma de Canàries Comunitat Autònoma de Cantàbria Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa Comunitat Autònoma de Castella i Lleó Comunitat Autònoma de Catalunya Ciutat Autònoma de Ceuta Comunitat Autònoma d'Extremadura Comunitat Autònoma de Galícia Comunitat de Madrid Ciutat Autònoma de Melilla Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia Comunitat Foral de Navarra Comunitat Autònoma del País Basc Comunitat Autònoma de La Rioja Comunitat Valenciana
Comunitat Autònoma d'Andalusia Comunitat Autònoma d'Aragó Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries Comunitat Autònoma de les Illes Balears Comunitat Autònoma de Canàries Comunitat Autònoma de Cantàbria Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa Comunitat Autònoma de Castella i Lleó Comunitat Autònoma de Catalunya Ciutat Autònoma de Ceuta Comunitat Autònoma d'Extremadura Comunitat Autònoma de Galícia Comunitat de Madrid Ciutat Autònoma de Melilla Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia Comunitat Foral de Navarra Comunitat Autònoma del País Basc Comunitat Autònoma de La Rioja Comunitat Valenciana