1.
agafar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se'n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s'ho, transportar-ho, per servir-se'n, per possessionar-se'n. Agafar la paella pel mànec. Agafar el bou per les banyes. Agafar algú pel [...]
|
2.
arpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre, agafar, amb les arpes. Agafar violentament. Robar 1 i 2. Esgarrapar. [...]
|
3.
calapàndria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refredat fort. Agafar, arreplegar, una calapàndria. [...]
|
4.
enxarpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, especialment d'una manera violenta. [...]
|
5.
aparroquianar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, adquirir, (algú) com a parroquià. No els interessava gens aparroquianar-se la noia. [...]
aparroquianar-se
v. tr. pron. [LC] Agafar, adquirir, (algú) com a parroquià. No els interessava gens aparroquianar-se la noia. |
6.
enfredorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar fred. Agafar fred. S'enfredorirà de mala manera dormint a la serena. [...]
|
7.
esporuguir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar por (a algú). Agafar por. La llebre s'esporuguí davant dels gossos. [...]
|
8.
enneguitar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar neguit. [...]
|
9.
embarriolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb una barriola. [...]
|
10.
enforquillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb una forquilla. [...]
|