FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operar amb les mans. Manejar (un aparell científic, un mecanisme telegràfic). Manejar (substàncies químiques, farmacèutiques), triant-les, mesclant-les. En econ., transformar (un producte) en el procés de producció. Alterar (alguna cosa) d'una manera fraudulenta i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res. Difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. Una sardana revessa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima. Emprar a tall d'arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se. Els arguments que esgrimí eren poderosos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc. Pal que es pot manejar a tall de bastó. Tros de branca que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre. Dret d'ancoratge. Piló 3 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de construir, instal·lar i manejar els telègrafs. Telegrafia submarina. Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàcil de manejar, de fer anar. Un obrellaunes molt pràctic. Que té pràctica en alguna cosa. Poc pràctic d'un ofici. Més donat a la pràctica que a l'especulació. Un esperit pràctic. Que es regula amb l'experiència de la vida, que sap executar les coses. Era un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a algú) coneixements o informacions, especialment d'una manera metòdica. Instruir algú en música, en física. Cal instruir i educar el poble. Instruir soldats a manejar les armes, a fer el pas. Adquirir coneixements. La Coloma volia instruir-se en la història [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú combatent. Batre's a espasa. Manejar, esgrimir, l'espasa. Envestir l'enemic espasa en mà. Posar un militar l'espasa al servei de l'estranger, d'una causa política. estar entre l'espasa i la paret Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se'n. passar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància groguenca, combustible i fàcilment fusible, que segreguen les abelles i amb la qual fan la bresca dels ruscos. Cera groga, verge. Cera blanca. Figures de cera. Un motlle de cera. Tou com la cera. ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s'hi caminant. Ajut 2. Bastó de la seva vellesa i única consolació. Branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment. Remenava les cendres amb un [...]
