FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mà per observar el seu estat de salut. prendre el pols a algú Sondar les seves intencions. Prendre el pols a l'opinió, al públic. Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l'execució d'alguna cosa, com escriure, manejar una arma. Tenir bon pols. Tremolar-li a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. La maniobra del canó. Art o tècnica de manejar les naus mitjançant les veles, les màquines, el timó, l'àncora, les amarres, etc. Operació necessària per a posar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es dona a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per millorar-la, perfer-la. No hi manquen sinó quatre tocs, i estarà llesta. Manera de manejar un artista, un artífex, etc., el pinzell, el burí, etc. Moment de tocar certs instruments, com les campanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'abastament (Equus caballus). Cavall de sella, de muntar. Cavall de tir, de cotxe. Cavall de càrrega. Cavall blanc, negre, roig, bai. Cavall de raça, de pura sang. Cavall trotador, corredor, amblador. Guarnir, enganxar, menar, manejar, un cavall. Anar, muntar, a cavall. Baixar de cavall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri consistent en una planxa metàl·lica proveïda d'un mànec llarg, que serveix per a treure la cendra d'un braser, per a remenar-ne el caliu, etc. Tros de palastre de forma triangular amb un mànec adaptat a un dels costats que serveix per a manejar i aplicar el morter, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'has ben jugada. què t'hi jugues que... Expressió per a indicar que hom està pràcticament segur que s'esdevindrà el que diu a continuació. Què t'hi jugues que avui no vindran? Manejar (una arma). Juga molt bé l'espasa, el sabre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. A aquell, ja li conec el joc. Manera de manejar les armes. Unió de dues coses que permet que l'una es mogui amb relació a l'altra. El joc d'una clau en el pany. El moviment de l'una d'aquestes coses respecte a l'altra. El joc del colze. El joc de les forces que agiten el món. [...]
