21.
meitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mitad. La meitat de vuit és quatre, la mitad de ocho es cuatro. 2 [punt en l'espai] mitad. Ja som a la meitat del camí, ya estamos a mitad de camino. 3 [punt en el temps] mediados m pl. Vers la meitat del segle XIX, hacia mediados del siglo XIX. 4 fam medio -dia adj, mitad. Et passes la meitat [...]
|
22.
demà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 mañana. Vine demà, ven mañana. Ho faré demà, lo haré mañana. Actualment sí, però demà qui sap, actualmente sí, pero mañana quién sabe. 2 a partir de demà a partir de mañana. 3 d'aquí a demà hasta mañana. 4 de demà en vuit de mañana en ocho días. 5 demà al matí mañana por la mañana. 6 demà ja [...]
|
23.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
.... 22 carregat d'anys pl entrado en años. 23 de l'any de la picor pl fig i fam del año de la nana. 24 de l'any de la Mariacastanya pl fig i fam de los tiempos de Maricastaña. 25 de l'any vuit pl fig i fam del año de la nana. 26 desitjar un bon any pl felicitar el día de año nuevo (o por año nuevo). 27 [...]
|
24.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. |
25.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vuit, el tren pasa a las ocho. A l'edat de vint anys, a la edad de veinte años. Vine al migdia, ven a mediodía. 6 [estacions de l'any] en. Som a l'estiu, estamos en verano. 7 [matí, tarda, nit] por. Demà a la tarda, mañana por la tarde. Fes-ho al matí, hazlo por la mañana. 8 [terme final d'un lapse de [...]
|
26.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
jo en tornava, ellos iban hacia el río y yo volvía de allí. Aneu-vos-en, idos de allí. 2 [reprodueix una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la prep de] de aquí, de allí, [puede no traducirse]. Han entrat a classe a les vuit i en surten ara, han entrado en clase a las ocho y salen [...]
|
27.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Huesca. 15 [estendre's d'un punt a un altre] ir, extenderse pron. El carrer que va d'aquí a casa, la calle que va de aquí a casa. 16 [amb en] [haver-hi diferència] ir. De vuit a dotze en van quatre, de ocho a doce van cuatro. 17 [auxiliar dels temps perifràstics perfet d'indicatiu, pretèrit anterior i [...]
|
28.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] punto. El punt capital de la qüestió, el punto capital de la cuestión. 8 [examen, exercici] punto. Ha tret vuit punts, ha sacado ocho puntos. 9 anat punto. Punt cec, punto ciego. 10 fís punto. Punt d'ebullició, de fusió, punto de ebullición, de fusión. 11 jocs punto, tanto. Ha guanyat per dos punts, ha [...]
|