1 1 f. [PS] Ciència que estudia la conducta i la vida mental de la persona. Psicologia fenomenològica. Psicologia infantil. Psicologia objectiva. 1 2 [PS] psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals. 2 f. [LC] [PS] [FS] obs. Part de la filosofia que tracta de l'ànima, del seu origen, de les seves facultats i funcions i de la seva relació amb el cos. 3 1 f. [PS] Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d'ésser d'una persona o d'un grup social. 3 2 f. [PS] Síntesi dels trets característics d'un poble, d'una nació. 4 f. [PS] [LC] Capacitat per a comprendre l'ànima humana i preveure'n les reaccions. S'ha de tenir psicologia per tractar amb la gent.
