FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar de vitalitat (alguna part del cos). Castigar (el cos) amb austeritats per domar les passions carnals, els apetits corporals. Molestar fortament, especialment en l'amor propi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tenir el cul pelat en una cosa Estar molt acostumat a fer-la. donar pel cul Practicar el coit anal com a subjecte actiu. donar pel cul Molestar, empipar, perjudicar granment. ésser cul i merda Avenir-se molt. perdre el cul per algú o per alguna cosa Desviure-s'hi. prendre pel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un contratemps, una dificultat insuperable, malmetre el vigor, la salut, la situació, un propòsit, (d'algú). Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig. És un treball que rebenta. Molestar, enutjar, enormement [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, el temps. Oprimir amb el seu pes. La molla carrega l'estómac. Molestar, importunar. Ja em carrega amb els seus gemecs. Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc., (d'alguna cosa). Carregar un compte, un preu. En aquesta botiga tot ho venen carregat. Ha [...]
exemple:
És una tela que se'n fan vestits molt bonics.
Busco un local que hi pugui assajar sense molestar els veïns.
2. En algun cas, un possessiu. Per exemple:
Ha decidit jubilar-se l'home que el seu fill és metge.
3. Quan cap de les altres opcions no és viable, es pot donar el cas que no hi hagi [...]