Resultats de la cerca frase exacta: 2.870
|
11.
reputar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir en tal o tal opinió. Jo el reputo un bon home. [...]
|
|
12.
presumible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial. [...]
|
|
13.
termenejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic. La Masó termeneja al sud amb el municipi del Rourell. Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt. En aquella pineda termeneja la nostra hisenda. [...]
presumible
adj. [LC] Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial. 
|
|
14.
infermetat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de fermetat. Manca de disposició de l'organisme a acomplir tal o tal funció. [...]
|
|
15.
envidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un envit (de tants punts, de tal o tal quantitat). Envido tres euros. Envido! [...]
|
|
16.
presumpte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom presumeix que és tal o tal. El presumpte autor d'un crim. Els presumptes hereus. [...]
|
|
17.
procedent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent. No és procedent fer una tal cosa. Que procedeix de tal o tal cosa, persona o lloc. Una nau procedent de Gènova. [...]
|
|
18.
desavençar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancar (tal quantitat) perquè els guanys igualin les despeses. Aquest any hem desavençat més de tres mil euros. [...]
|
|
19.
aital
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tal 1 i 2. [...]
|
|
20.
-nervi -nèrvia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot nervi, que indica que una planta té tal nombre o tal mena de nervis. Ex.: uninervi, curvinèrvies. [...]
|
presumible
adj. [LC] Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial.
adj. [LC] Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial.