91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
|
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
|
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6 mar [agujero] via d'aigua. 7 mar [flujo o reflujo] marea. 8 mar corrent m [marí], correntia. 9 pl [de un diamante] aigües. 10 pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12 pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell. 13 agua abajo (o aguas abajo) aigua avall. 14 agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt. 15 agua artesiana aigua artesiana. 16 agua bendita aigua beneita (o lustral). 17 agua blanda aigua blana. 18 agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua). 19 agua de azahar (o de nafa) aiguanaf. 20 agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls. 21 agua de cal aigua de calç. 22 agua de Colonia aigua de Colònia. 23 agua de fregar aigua dels plats. 24 agua de lejía lleixiu. 25 agua delgada aigua blana. 26 agua de limón llimonada. 27 agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja. 28 agua de manantial aigua de font (o de pou). 29 agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia. 30 agua de rosas aigua-ros, aigua de roses. 31 agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència. 32 agua dulce aigua dolça. 33 agua estancada aigua moixa (o morta). 34 agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort. 35 agua mineral aigua mineral. 36 agua natural aigua natural (o de l'aixeta). 37 agua nieve aiguaneu. 38 agua oxigenada aigua oxigenada. 39 agua pasada no mueve molino fig d'aigua passada molí no en mou. 40 agua pesada aigua pesant. 41 agua potable aigua potable. 42 agua que no has de beber, déjala correr fig olla que no has de menjar, deixa-la cremar. 43 agua regia aigua règia. 44 agua sal aigua-sal, salmorra. 45 agua salobre aigua salabrosa. 46 aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa. 47 aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar. 48 aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals. 49 aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar. 50 aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització). 51 aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos. 52 aguas menores orins, pixats, aigua. 53 aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa). 54 aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura). 55 aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres. 56 aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals). 57 aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja. 58 agua termal (o aguas termales) aigua termal. 59 ¡agua va! fig ep!, alerta!, compte! 60 agua viva [corriente] aigua viva (o corrent). 61 aguas vivas aigua viva (o corrent). 62 aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva. 63 ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64 ¡al agua! a l'aigua! 65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans. 67 claro como el agua fig més clar que l'aigua. 68 como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69 como quien se bebe un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72 dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar. 75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar. 76 echar el agua batejar. 77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78 es agua sucia [café] és aigüeroles. 79 esperar como agua de mayo esperar amb candeletes. 80 estar con el agua al cuello fig estar amb l'aigua fins al coll. 81 estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor]. 82 esto es agua pasada fig això ja està dat i beneït. 83 hacer agua mar [una embarcación] fer aigües. 84 hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre. 85 hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam. 86 hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca. 87 irse al agua fig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll. 88 llevar el agua a su molino fig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí. 89 meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se. 90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües. 91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua. 99 tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües. 100 venir como agua de mayo fam venir a bon punt. 101 volver las aguas por donde solían ir fig tornar al seu curs normal. |
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|