91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
|
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. |
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
|
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
|
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|