91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
|
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
|
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
|
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [jabonadura] ensabonada f. 11 [de red] ull. 12 gràf [falta tipográfica] bordó. 13 gràf [de una letra] ull, caixer. 14 tecnol [de la herramienta] ull, dolla f. 15 pl [de tijeras] ulls. 16 abrir los ojos fig obrir els ulls. 17 abrir los ojos fig [a alguien] obrir-li els ulls. 18 a cierra ojos a ulls clucs. 19 aguzar los ojos posar (o clavar) els ulls. 20 alegrársele a alguien los ojos no veure-hi de cap ull. 21 a los ojos de [según] als ulls de. 22 alzar los ojos alçar els ulls. 23 andar con ojo (o con cien ojos) fig [con cautela] anar amb peus de plom. 24 a ojo (o a ojo de buen cubero) a bell ull (o a ull, o a barriscs), tal com raja, sense mirar prim. 25 a ojos cerrados a ulls clucs. 26 a ojos vistas a ulls veients. El enfermo mejora a ojos vistas, el malalt millora a ulls veients. 27 bailarle a alguien los ojos riure-li els ulls a algú. 28 bajar los ojos abaixar els ulls. 29 cerrar los ojos [morirse] tancar (o cloure) els ulls a la llum d'aquest món. 30 cerrar los ojos [permitir cierta cosa] fer els ulls grossos. 31 cerrar los ojos [dormirse] aclucar els ulls. 32 clavar los ojos en algo posar (o clavar) els ulls en (o damunt) alguna cosa. 33 comer con los ojos fig menjar-se amb els ulls. 34 como a los ojos de su cara [con cariño] com la nina (o nineta) de l'ull. 35 con los ojos cerrados a ulls clucs. 36 con los ojos desmesuradamente (o muy) abiertos amb uns ulls com unes taronges. 37 con los ojos fuera de las órbitas fig amb els ulls desorbitats (o fora de si). 38 con mis (o tus, etc) propios ojos amb els meus (o teus, etc) propis ulls. 39 costar algo un ojo de la cara fig costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó, o un ou pop). 40 cucar un ojo (o los ojos) fer l'ullet. 41 dar en los ojos una cosa [ser evidente] saltar una cosa als ulls (o a la vista). 42 dar un ojo [una jabonadura] fer una ensabonada. 43 dar un ojo de la cara [por algo] donar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó). 44 delante de los ojos davant dels ulls (o del nas). No lo ve y lo tiene delante de los ojos, no ho veu i ho té davant dels ulls. 45 devorar con los ojos menjar-se amb els ulls. 46 ¡dichosos los ojos! (o ¡dichosos los ojos que te ven!) quina alegria de tornar-te a veure!, sortosos ulls, ja és hora de veure't! 47 dormir con los ojos abiertos [vivir alerta] dormir amb els ulls oberts. 48 echar el ojo a algo posar (o clavar) els ulls en (o sobre). 49 el ojo del amo engorda el caballo qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu. 50 en los ojos de [delante de] davant dels ulls de. 51 en un abrir y cerrar de ojos fig en un tancar i obrir d'ulls (o en un girar d'ulls, o en un batre d'ulls). 52 encandilársele los ojos [de deseo] encendre-se-li els ulls. 53 encandilársele los ojos [por la borrachera] fer-li llumenetes els ulls. 54 entrar una cosa por los ojos entrar pels ulls. 55 guiñar un ojo (o los ojos) fer l'ullet. 56 hablar con los ojos fig parlar amb els ulls. 57 hasta los ojos [harto] fins als ulls. 58 hasta los ojos [comprometido] lligat de mans. 59 hasta los ojos [muy entrampado] fins al coll. 60 humedecerse los ojos negar-se els ulls. 61 ir con cien ojos fig anar amb peus de plom. 62 írsele los ojos a alguien [tras de algo] anar-se'n els ulls (darrere una cosa). 63 levantar los ojos (o la vista) alçar els ulls. 64 llenarse los ojos de lágrimas omplir-se els ulls de llàgrimes, enllagrimar-se els ulls. 65 llevarse los ojos de la gente (o de alguien) [gustar] caure a l'ull, entrar per l'ull dret. 66 más ven cuatro ojos que dos més hi veuen quatre ulls que no pas dos. 67 meter por los ojos a alguien [algo] fer-li entrar pels ulls. 68 mirar con buenos (o malos) ojos [algo o a alguien] veure de bon (o de mal) ull. 69 mirar con el rabillo del ojo mirar de cua d'ull. 70 mirar con ojos de... mirar amb ulls de... 71 ¡mucho ojo! compte!, ull viu!, molt de compte! 72 no cerrar los ojos (o no pegar ojo) [no dormir] no poder aclucar els ulls. 73 no cerrar los ojos (o no pegar ojo) [vigilar] dormir amb els ulls oberts. 74 no levantar los ojos [actitud humilde] no alçar la mirada. 75 no quitar ojo (o no quitar el ojo de encima) [a algo] no treure els ulls (o la vista, o la mirada) de sobre. 76 no saber dónde tiene los ojos fig [ser muy torpe] ésser un pocatraça, no saber on té la cara. 77 no tener ojos más que para [absorto] no tenir prou ulls per a. 78 nublarse los ojos entelar-se els ulls. 79 ¡ojo! compte!, ull viu!, alerta!, ep! 80 ojo a la funerala [morado] ull de vellut. 81 ojo alerta (o avizor) ull viu. 82 ojo de buey [ventana] ull de bou. 83 ojo de cristal ull de vidre. 84 ojo de gallo [callo] ull de poll. 85 ojo de gato (u ojo de gato oriental) min [cimofana] ull de gat. 86 ojo de liebre [lagoftalmía] lagoftàlmia. 87 ojo de perdiz [textil] ull de perdiu. 88 ojos abombados [saltones] ulls sortints. 89 ojos de besugo ulls de mussol. 90 ojos de bitoque [bizco] ulls guerxos, vista obliqua. 91 ojos de carnero (o de carnero degollado) [saltones] ulls de mussol. 92 ojo por ojo, diente por diente ull per ull, dent per dent. 93 ojos que hablan (o parleros) [expresivos] ulls parladors. 94 ojos legañosos (o pitarrosos) ulls lleganyosos. 95 ojos de lince [vista aguda] mirada penetrant. 96 ojos llorosos ulls plorosos, ulls tendres (o molls). 97 ojos que no ven, corazón que no siente d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol. 98 ojos rasgados ulls ametllats (o allargats). 99 ojos saltones ulls sortints. 100 ojos tiernos ulls tendres (o molls). 101 ojos vidriosos [apagados] ulls vidriosos. 102 ojos vidriosos [húmedos] ulls entelats. 103 ojos zarcos [azules] ulls blaus. 104 pasar los ojos por algo [leer a la ligera] donar un cop d'ull. 105 poner delante de los ojos posar davant dels ulls. 106 poner el ojo (o los ojos) [fijarse] posar (o clavar) els ulls, fixar la mirada. 107 poner los ojos en blanco girar els ulls en blanc. 108 que salta a los ojos [evidente] que salta als ulls. 109 revolver los ojos fer anar els ulls d'una banda a l'altra. 110 salir por un ojo de la cara costar un ull de la cara (o un ronyó). 111 saltar algo a los ojos fig saltar una cosa als ulls (o a la vista). 112 saltársele a alguien los ojos sortir-li els ulls d'òrbita (o de la cara). 113 ser el ojo derecho [una persona, de otra] ésser la mà dreta. 114 ser todo ojos [poner atención] ésser tot ulls. 115 tener a alguien entre ojos (o sobre ojo) [antipatía] veure algú de mal ull. 116 tener cuatro ojos fig [llevar gafas] dur (o portar) quatre ulls. 117 tener los ojos en [mirar] tenir la mirada en. 118 tener los ojos puestos en [fijarse] posar (o clavar) els ulls en (o sobre), fixar la mirada. 119 tener los ojos vendados fig tenir una bena (o teranyines) als ulls. 120 tener malos los ojos tenir els ulls lleganyosos, plorosos. 121 tener muy buen ojo tenir ull (o bon ull, o molt ull). 122 torcer los ojos [mirar bizco] mirar guenyo (o guerxo, o contra el govern). 123 valer un ojo de la cara [una cosa] costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó). 124 volver los ojos a alguien fig [ayudarle] donar la mà (o fer costat) a algú. 125 volver los ojos a alguien fig [pedir ayuda] trucar a la porta. |
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|