1 comanar(≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer [...]

1 encarregar, delegar. 2 consignar, confiar mercaderies a un agent o comissionista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encarregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encarregar. 2 contagiar, comunicar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 vestir. 2 cedir. 3 encarregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 concedir. 2 encarregar. 3 cedir, condescendir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

comissionar diputar facultar encarregar encomanar donar poders deferir Cp. acreditar enviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encarregar. 2 Fer una acció reprensible. consumar. Consumar un crim. perpetrar incórrer (en una falta, un error), cometre'ls. reincidir (en una falta), tornar a cometre-la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Remetre algú o alguna cosa amb confiança a algú. fiar. Li vaig fiar un secret. encarregar. 2 Fer saber en confiança. manifestar. 3 v. intr. Posar, tenir confiança. fiar. Jo fio en Déu. Aquell no fiava ni en el seu pare. fiar-se de, íd. refiar-se de comptar amb. Compto amb vós per [...]

) deseixir-se, reeixir en una empresa difícil. Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé. sortir-se(d'una cosa). A l'últim, se n'ha sortit. pervenir. No he pervingut a convèncer-lo. arribar a. La tasca era molt dura, però arribà a fer-la. acabar per. Va acabar per obtenir [...]