FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del presseguer, globós i lleugerament solcat per un costat, de pela poc o molt vellutada, de coloració entre el groc i el vermellós, carn sucosa, de color semblant, i pinyol irregularment solcat. fer el préssec Deixar-se enredar, caure en el ridícul. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a terra, desfer, (una construcció) fent caure successivament les parts de les quals es compon. Fet el pont nou, enderrocaran el vell. Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria. Una edificació, anar caient a trossos, destruir-se. El castell s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina per a treure els pinyons d'una pinya. Tros de ferro emprat per a assenyalar amb una gota d'aigua el punt on s'ha d'escapçar el coll de l'ampolla i per a fer caure el vidre del cap de la flesca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un jugador de rugbi o futbol americà, interceptar l'avanç d'un contrari subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra. A diferència del rugbi, en futbol americà es pot placar un jugador que no duu la pilota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Correm el risc de perdre-ho tot. Risc d'allaus, d'incendis. Van saltar d'una vora a l'altra a risc de caure a l'aigua. Posar-se a risc de prendre mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure per un pla inclinat, moure's al llarg d'una superfície, donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven fins al fons de la vall. Fer rodolar un tronc d'arbre. De l'empenta el va fer anar rodolant per terra. Pivotar 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que no està ben fixada, moure's. Em sorolla una dent. Una cosa sacsejada, oscil·lar. Durant el terratrèmol, sorollaren totes les cases. Quan passa un camió, sorollen tots els vidres de la casa. Fer sorollar. Fer caure les flors d'un arbre sorollant-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dalt d'una cosa fins a baix, a terra. Estava enfilat a l'armari i va caure daltabaix. Esdeveniment calamitós, que capgira totalment l'ordre de les coses, que produeix la ruïna d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment. Gran escàndol, avalot, baralles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, deixar caure a gotes (un líquid o suc que s'hi produeix). L'arbre que destil·la l'encens. Heu destil·lat en el seu cor el verí de l'enveja. Vaporitzar la part volàtil (d'una substància líquida o sòlida) i condensar-la per refredament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
