Resultats de la cerca frase exacta: 887
|
91.
regalar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, deixar córrer per la seva superfície o deixar caure a gotes o a rajos un líquid que el mulla, que se'n desprèn. Aquest càntir regala. El camp regalava d'aigua. Anar regalant, un ciri encès. Un líquid, caure o córrer per la superfície d'un cos. L [...]
|
|
92.
sobreposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, als obstacles, als propis impulsos. Tens massa por de caure, mira de sobreposar-te. [...]
|
|
93.
esclavitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'esclau. Caure en esclavitud. Ésser deslliurat de l'esclavitud. L'abolició de l'esclavitud. L'esclavitud de les passions. [...]
|
|
94.
multa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena pecuniària. Infligir, imposar, posar, una multa. Caure en multa. Pagar la multa. multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge. [...]
|
|
95.
trompada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de trompa. Cop fort, violent. D'una trompada el feu caure del tamboret. S'han pegat una trompada amb el cotxe. [...]
|
|
96.
arpa 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mà de certs animals, com ara el lleó, el tigre, el gat, etc., proveïda d'urpes. caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en un perill greu. fer córrer l'arpa Robar. posar l'arpa damunt d'algú Agafar-lo. treure [...]
damnar
|
|
97.
degotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure gota a gota. La suor li degotava del front. L'aigua que degota dels arbres. És l'aigua que degota del sostre, d'un atuell. Deixar caure un líquid gota a gota. El front li degota de suor. Les fulles degotaven de rosada. Anava tot mullat: els vestits li degotaven. Aquest càntir [...]
|
|
98.
enfangar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de fang. Vaig caure, i em vaig enfangar totes les mans. Les botes s'han enfangat de caminar per aquests viaranys. Algú, ficar-se en un afer del qual no pot sortir. M'he ben enfangat en aquesta inversió: no sé pas com me'n sortiré. S'ha enfangat en el vici. Ficar dins el [...]
|
|
99.
precipitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure daltabaix d'un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. En quím., separar en forma de precipitat. En fís., condensar i fer caure en forma de pluja, de neu o de cristalls. Precipitar una dissolució. Fer anar impetuosament, apressar excessivament. Això [...]
|
|
100.
damnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnar a les penes eternes. Déu damnarà els injustos. fer damnar algú Fer-lo caure en damnació, en pecat mortal. Faria damnar un sant. [...]
|
damnar
1 v. tr. [LC] [RE] Condemnar a les penes eternes. Déu damnarà els injustos.
2 [LC] fer damnar algú Fer-lo caure en damnació, en pecat mortal. Faria damnar un sant.