91.
llançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig [...]
|
92.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allevar. 3 produir. 4 (llevar-sepron.). Llevar-se del llit. alçar-se saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament. deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia. matinaro matinejar, llevar-se molt d'hora. ésser grandier, llevar-se habitualment tard. 5 v. intr. [...]
|
93.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar [...]
|
94.
cama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estar en cama, guardar cama (o hacer cama) fer llit, estar al llit, allitar-se. 18 saltar de la cama botar (o saltar) del llit. [...]
|
95.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un [...]
|
96.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|
97.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha [...]
|
98.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una cantonada, etc. 7 De cara enlaire: boca amunt. De cara a terra: (de) bocaterrosa. 8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües. 9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 visatge rostre vult (lit.) faç fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona. faccions o faiçons, trets de la fisonomia. semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona. carura, fesomia, semblant. carassa, cara grossa. carona, cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita). front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc. ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig. bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis. cara plena, cara rodona. cara de pa de ral (ampla i rodona) cara clotuda (de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat) cara de rosa (bonica i d'aspecte jovenívol i sa) cara d'agost (de benestant) cara de prunes agres (de trist) motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja. 2 caramenut, que té la cara petita. caranegre o carabrú, que té fosca la pell de la cara. caraplè o cara-rodó, que té la cara rodona. caragròs, que té la cara grossa. cara-rugat, que té la cara plena de rugues. caraalegre caraample carafresc carallarg 3 → aspecte. 4 Part anterior d'una cosa. endret, cara dreta o bona d'una roba. L'endret del teixit. dret, íd. testera, cara anterior de certes coses. front, íd. obvers intradós o sotavolta, cara interior d'un arc o d'una volta. el costat dret testera, cara anterior de certes coses, com una sala, un lloc d'habitació, una taula. fatxada o façana (→) Ant. Bescara. → anvers, revers. 5 Cadascun dels costats d'una cosa de cert volum. → costat. cara real, la cara de dalt. sotana, la cara inferior, esp. d'un matalàs, d'una vànova, etc. 6 carassa o mascaró, cara de pedra, metall, etc., que es posa com a element decoratiu en una font, un portal, una cantonada, etc. 7 De cara enlaire: → boca amunt. De cara a terra: → (de) bocaterrosa. 8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües. 9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
99.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
|